El Primer Ministre d’Itàlia és un expert en fer-se escàpol dels efectes de les normatives legals – lleis – a que estan subjectes tots els italians.

Dissortadament – per ell – però, les seves habilitats son insuficients per aconseguir el mateix èxit, quan es tracta de les lleus físiques; concretament la de la gravetat que va permetre que l’impactes a la carta un objecte llençat per Massimo Tartagliala , un italià fins ara desconegut, que s’ha convertit en ídol per a molts.

En la nostra parla – la catalana – trobem una munió de reflexions sobre les raons ultimes que explicarien l’agressió a Berlusconi, i les que anirem veien properament en la persona dels seus homònims per aquestes terres nostres. En síntesi, totes tenen una clara relació amb la dita «tal faràs, tal trobaràs».

- qui sembra la misèria recull la ràbia
- el que sembra roín llavor, cull roín gra
- el que sembraràs, allò colliràs
- qui bé sembra, bé cull
- qui sembra cards cull espines
- qui sembra espines, descalç no vagi
- qui sembra espines, punxes recull
- qui sembra llamps, recull tempestes
- qui sembra mala llavor, no llogarà collidor
- qui sembra odis, recull venjances
- qui sembra vents, recull tempestes

Els refranys sobre el fet de sembrar una cosa i recollir-ne una altra relacionada a allò sembrat, amb el sentit que qui fa una cosa mal feta no en pot esperar res de bo són molt recurrents.

Avui la saviesa popular està bandejada, i per arreu floreixen – amb noms i cognoms locals – més i més Silvio’s Berlusconi; els nostres se’n surten també exitosament en els seus enfrontaments amb la justícia; aquí com allà però, tenen en contra la llei de la gravetat, la llei del pèndul, i fins una llei general de l’Univers a la que el savi Murphy va donar nom.

Temps al temps.